logopèdia
La logopèdia és la disciplina que s’ocupa d’explorar l’expressió oral i escrita.
És l’encarregada de dictaminar el trastorn de l’estudiant i fer el tractament específic per resoldre’l. És també la responsable de tenir cura de les patologies de la veu i la disfuncionalitat orofacial.
La comunicació verbal necessita arribar sempre de manera clara i, per això, la dicció ha de ser sempre clara i comprensible.
Quina diferència hi ha entre parla i llenguatge?
LA PARLA ÉS LA “FORMA DE LA COMUNICACIÓ” REFERIDA A L’EXPRESSIÓ DEL LLENGUATGE:
- La pronunciació i articulació de tots aquells sons que conté qualsevol llengua (Fonologia/Fonètica).
EL LLENGUATGE ÉS EL “CONTINGUT DE LA COMUNICACIÓ” REFERIT AL MISSATGE QUE VOLEM TRANSMETRE:
- Lèxic del llenguatge: vocabulari (Morfologia).
- Estructuració gramatical del llenguatge en l’oració: (Sintaxi).
- Comprensió del llenguatge, referida a la comprensió de les paraules ia la relació entre elles: (Semàntica).
- Ús del llenguatge: funcionalitat del llenguatge en diferents contextos (Pragmàtica).
pedagogia
“Ensenyar a pensar i com aprendre és la clau de l´educació”. Els estudiants han d’aprendre a utilitzar diverses estratègies d’estudi que ajuden a fixar i assolir els seus aprenentatges.
Però el sistema educatiu no sempre ho té en compte.
“Per què necessitem de la logopèdia en edats primerenques”?:
Pensar que els infants són massa petits per iniciar una intervenció logopèdica és una idea inculcada, fins i tot des de la mateixa escola i centres mèdics; però és una idea equivocada ja que la majoria dels tractaments logopèdics requereixen una intervenció puntual.
Tots els professionals d’aquest àmbit sabem per experiència pròpia que els nens i nenes si acudeixen des de ben aviat al logopeda, resoldran molt més ràpid les seves dificultats.
Llegir més
ÉS IMPORTANT ACUDIR AL LOGOPEDA QUAN:
- Els infants presenten un retard de la parla i/o del llenguatge, per poder oferir-li una bona estimulació.
- Els infants presenten hàbits inadequats motivats per diverses causes per tal que no els fixin amb més intensitat ja que com més es triga a començar la intervenció logopèdica més costen d’erradicar i llavors es pot allargar el tractament en qüestió.
És recomanable començar a tractar com més aviat millor aspectes tan importants com:
- El retard de la parla i del llenguatge
- Les dificultats en l’articulació i la dicció dels sons.
- El retard en l’aprenentatge de la lectoescriptura.
- Els temes relacionats amb inadequats hàbits orofacials, que necessiten teràpia miofuncional, com ara: “respiració oral, deglució atípica, inadequat posicionament lingual, segellat labial insuficient, sialorrea (baveig), etc.
Quan hem de portar un infant a fer intervenció logopèdica?
- Quan cap als dos anys no parla i només expressa el que vol amb gestos.
- Quan pronuncia reiteradament sons de manera incorrecta cap als tres anys.
- Quan no troba les paraules adequades per expressar el missatge que ens vol transmetre o comunicar, bé sigui per dificultats articulatòries o bé perquè no sap com organitzar el discurs.
- Quan l’odontòleg (dentista)/ortodoncista ho aconsella per disfunció orofacial.
- Quan l’escola adverteix que el nen/a no parla bé o que presenta retard a la parla i/o al llenguatge.
- Quan té dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura.
- Quan presenta un trastorn de dislèxia.
- Quan presenta disfuncionalitat vocal i sovint arriba de l’escola amb disfonia (disfunció de la veu) o afonia (absència de veu).
- Quan presenta difluència en la parla (tartamudesa)
En edat adulta, quan hem de demanar ajuda al logopeda?
- Quan tenim qualsevol dificultat en pronunciar alguns sons de la parla.
- Quan hem patit algun accident vascular cerebral i aquest ens ha afectat la parla o el llenguatge (afàsia).
- Quan patim de disfonia, paràlisi cordal o qualsevol tipus de disfunció de les cordes vocals.
- Quan patim disfuncions orofacials que no hem pogut solucionar només amb l’ortodoncista.
- Quan tenim dificultats per emetre alguns sons.
- Quan notem que tenim dificultats en la comprensió lectora.
Llegir més
De vegades, no hem anat al logopeda de petits o joves, senzillament, perquè ningú no ens havia advertit de la seva existència o la seva necessitat.
Tots sabem que quan ja som adults o grans és més difícil corregir les nostres dificultats i que, fins i tot de vegades, no es poden corregir, però mai és massa tard per intentar solucionar-les; de fet, moltes vegades, aconseguim fer-ho.
