Pediatres d’Atenció Primària adverteixen de l´augment de casos d’infants amb retard de la parla i del llenguatge per un ús excessiu de pantalles en general (tauletes, mòbils, etc.). Cada vegada més, certament, els infants mostren dèficits en el seu vocabulari i també es detecta un increment de la irritabilitat.
Els retards del llenguatge han existit tota la vida; és cert, però cada vegada és més freqüent veure a les nostres consultes infants menors de tres anys amb aquest tipus de retard, alhora que són també addictes a les pantalles.
Des de la pandèmia tots els logopedes hem detectat un augment desproporcionat del retard del llenguatge. Al principi, tots vam pensar que aquests retards eren només conseqüència de les mascaretes que gairebé portàvem tots els adults. No se’ns va acudir que els infants que es trobaven llavors en el moment àlgid del desenvolupament del seu llenguatge tenien per «cangur» les pantalles digitals, ja que els pares teletreballaven i els «cangurs habituals» estaven tancats a casa seva com la resta de la població. Ningú va pensar que aquest ús excessiu de les pantalles, a més de la poca interacció amb l’infant ja que la mascareta representava, certament, una barrera notable per a la comunicació, pogués restringir tant l’intercanvi i el feed-back que genera la interacció lingüística amb els pares, els companys i els tutors de l’escola.
La pandèmia va posar en marxa, de forma desorbitada, el consum de pantalles perquè era una de les maneres de subsistir tots junts a casa mentre els pares teletreballaven i, després de la pandèmia, aquests infants ja es trobaven addictes als «cangurs digitals »i, sense adonar-se’n els pares també s’havien habituat a veure els seus fills menors davant les pantalles.
De vegades, veiem famílies que passegen tranquil·lament amb infants menors de tres anys amb mòbils i/o tauletes que manipulen hàbilment entre les seves manetes i que ja ni tan sols ens sorprèn amb quin enginy les han après a manejar. És molt greu que aquests hàbits s’hagin incorporat a les famílies de manera tan natural. Els pares no s’adonen de la quantitat d’hores que els seus fills petits passen davant de les pantalles i això és un problema realment sever. Els infants passen, de vegades, moltes hores al dia davant de pantalles, quan les autoritats europees recomanen «exposició zero» per als infants menors de tres anys i això comença a ser un tema de debat nacional.
Fins ara, semblava que l’abús de les pantalles només preocupava pel que fa a adolescents, però des de la pandèmia s’ha vist i confirmat que també és molt perjudicial per als infants menors de tres anys.
El llenguatge es desenvolupa gràcies a la interacció entre els pares, els companys o els responsables dels infants ja que aquests actuen com a referents directes i comença a existir evidència científica que l’abús de totes les pantalles disminueix l’aspecte expressiu del llenguatge.
De la mateixa manera, l’excés de pantalles els comporta inquietud i ansietat, a més de diverses patologies oculars. És greu que els infants es trobin hiperestimulats, ja que tenen massa estímuls de manera excessivament ràpida; aquests estímuls els satisfà ràpidament i això els repercuteix severament ja que de grans aquests infants, molt probablement, no sabran mantenir l’atenció durant períodes de temps més llargs. S’ha detectat també que els nens sobreestimulats aprenen molt ràpidament a avorrir-se i que presenten problemes per fixar l’atenció davant les activitats. Aquest és un problema molt greu; fins i tot s’avorreixen a l’aula fent activitats distretes i divertides.
Els professionals hem de donar i donem un crit d’alerta, però són els pares els que han de controlar que els seus fills menors de tres anys no es connectin a pantalles. Tot i que cal preguntar-se si realment això és possible perquè són els mateixos pares, en general, els que porten sempre el mòbil entre les mans. Seria convenient recordar allò de «val més una imatge que mil paraules». Si els pares són els màxims referents dels seus fills quan aquests són infants, aprenen cada dia que l’ús de les pantalles és imprescindible perquè així ho veuen i ho viuen a casa seva. Seria molt important que els pares d’avui reflexionessin profundament sobre aquesta qüestió.
Per acabar, direm que l’abús de pantalles comporta severs trastorns del retard del llenguatge i sobreestimació, generant aquesta: irritabilitat, ansietat, manca d’atenció i trastorns del son.
Ben segur que la pandèmia va impulsar la població a utilitzar els «cangurs digitals» com a companys dels seus fills/es per poder teletreballar tranquils i així poder portar una realitat esquinçadora i molt angoixant per a tothom i que fins i tot aquest fet va salvar també molts difícils panorames, però ara aquest malson ja ha passat fent víctimes a milions d’infants que hauran de tractar-se de tots aquests trastorns. Però, la pregunta ara és una altra: ja acabada la maleïda pandèmia, ¿cal continuar permetent que els nostres infants es tornin addictes sabent que això els comportarà aquests trastorns tan importants?
L’epidèmia de la COVID ha passat, però plantegem-nos si aquesta ha comportat una nova epidèmia d’addictes als «cangurs digitals» ja que sembla que aquesta cada cop va a més.
