pedagogia
“Ensenyar a pensar i com aprendre és la clau de l’educació” Els estudiants han d’aprendre a utilitzar diverses estratègies d’estudi per fixar i assolir els seus aprenentatges.
Però no sempre el sistema educatiu ho té en compte.
Per «aprendre»…
entenem l’adquisició immediata de nous coneixements, però de vegades aquests poden no interioritzar-se de manera definitiva, i, per tant, no quedar fixats.
Per «aprehendre»…
entenem la captura i fixació definitiva dels coneixements apresos amb l’intel·lecte. És a dir, quan aprehenem interioritzem i consolidem definitivament el nostre aprenentatge.
Aquesta diferenciació és enormement important en l’àmbit educatiu ja que de vegades els estudiants són capaços d’aprendre ràpidament molts dels coneixements donats, però també són moltes les vegades que aquests coneixements no es fixen de manera definitiva i, per tant, no queden ben fixats o consolidats.
Aprendre = adquirir de manera immediata nous coneixements.
Aprehendre = fixar i assolir els fixar i interioritzar els coneixements apresos i, per tant, consolidar els aprenentatges.
Per poder fixar els coneixements cal tenir una bona aprehensió, per la qual cosa els estudiants haurien d’aprendre a l’escola des d’edats primerenques a utilitzar eines i estratègies d’estudi adequades tant per als aprenentatges generals com per als aprenentatges específics.
"Avui necessitem parlar de Neuroeducació a les aules".
Hi ha una relació important entre la Neurologia i les Ciències de l’Educació. Ja fa temps que disposem de coneixements científics que ens aporten aspectes molt rellevants sobre la importància que té el coneixement del funcionament del nostre cervell tant pels professors a l’hora d’ensenyar com pels estudiants a l’hora d’aprendre i si volem integrar aquest àmbit dins del món educatiu, tots hem d’estar disposats a fer un gir educatiu notable a les nostres aules.
Cal parlar de Neuroeducació a les aules. Neuroeducació, entesa com la disciplina que fa de pont entre les funcions cerebrals i l’adquisició dels aprenentatges.
La Neurociència ens demostra que la intel·ligència és flexible com gairebé totes les habilitats del nostre cervell.
Les IM (intel·ligències múltiples) ens donen l’eina que ens permet dotar de sentit real l’ensenyament individualitzat dins l’aula inclusiva. És un plantejament que permet una perspectiva de la intel·ligència més enllà del tema cognitiu.
Per a Howard Gardner, l’autor de les intel·ligències múltiples, una intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes o crear productes que siguin valuosos en un o més ambients culturals. Tot i això, el més significatiu de la seva teoria consisteix a distingir vuit intel·ligències diferents i independents que poden interactuar i potenciar-se entre elles.
Però la conclusió és que avui no hem de considerar encara la seva teoria com a científica perquè no requereix del suficient rigor científic. En tot cas l’hem d’interpretar com una eina educativa que fa l’intent lloable d’atendre la diversitat dins de l’aula; però això és una qüestió diferent. Tots tenim cervells singulars i a l’aula es mostren capacitats, motivacions, interessos i coneixements previs diferents, que incideixen en la forma i el ritme d’aprenentatge.
Llegir més
Avui quan parlem d’educació parlem de diverses disciplines que integren el complex àmbit educatiu.
Integrar diverses disciplines ha de tenir com a finalitat avançar i evolucionar en el procés de l’ensenyament i dels aprenentatges generals de manera que cada cop puguem parlar de menor fracàs escolar.
Què hem d’integrar per sobre de tot en el món de l’educació?:
- Els coneixements que avui tenim del funcionament del cervell humà.
- El món de les emocions amb les competències bàsiques que incideixen directament sobre els aprenentatges dels estudiants.
Cal especificar activitats que posin en marxa la Neuroeducació:
- Generar climes emocionals positius a l’aula pot facilitar-ne els aprenentatges.
- Promoure l’activitat física entre els estudiants pot revertir en la capacitat d’aprenentatge. «Cos i cervell aprenen junts».
- Tenir en compte la diversitat i personalitzar l’ensenyament al màxim en funció del perfil cognitiu de l’estudiant és imprescindible per a l’aprenentatge.
- L’art pot facilitar els aprenentatges: el teatre, la plàstica i la música ajuden a aprendre als infants.
- Incloure l’entrenament de les funcions executives a l’aula i al món de l’aprenentatge és indispensable a l’hora de adquirir els coneixements per part de l’estudiant.
- Promoure el component lúdic al món dels aprenentatges és fonamental.
