De vegades els nens no poden copsar mentalment els coneixements perquè no se’ls ensenya a utilitzar les eines d’estudi adequade.

“Si a les escoles només es posa en marxa l’aplicació de les tecnologies més avançades, però no es posen en marxa programes “d’ ensenyar als nens a pensar i a utilitzar eines d’estudi adequades per aprendre a copsar mentalment els coneixements”, llavors els alumnes no podran millorar el seu rendiment cognitiu i, en conseqüència, els seus resultats acadèmics no seran sempre òptims “.

Any rere any, molts alumnes omplen els nostres gabinets educatius perquè presenten un ampli ventall de trastorns de l’aprenentatge, com ara: TEA: “trastorn específic de l’autisme”, TEL: “trastorn específic del llenguatge de caràcter idiopàtic”, Trastorn simple del llenguatge, TDA: “trastorn de dèficit d’atenció”, Dislèxia: “trastorn en l’adquisició de lecto escriptura”, Discalcúlia, “trastorn a l’hora de llegir i escriure nombres”, Trastorns de la lateralitat, etc., per anomenar-ne uns quants. Aquests trastorns requereixen, evidentment, d’una intervenció psicopedagògica específica i individualitzada per poder esmenar-los i/o, en el pitjor dels casos, quan aquests trastorns són de molt difícil resolució, requereix que el professional doni recursos i estratègies específiques suficients a qui els pateixi per anar-los fent front a l’escola amb certa dignitat. Però no és d’aquest tipus d’alumnes que parlarem ara, sinó d’aquells que veiem també sovint, “etiquetats equívocament”, des de diferents àmbits educatius, de trastorns inexistents.

Són moltes les vegades que els pares porten els seus fills a gabinets psicopedagògics perquè refereixen que aquests no saben resoldre tasques escolars per si mateixos. Alguns d’ells només són un crit d’alerta que necessiten orientació i suport per poder resoldre aquestes tasques amb èxit, però d’altres són un toc d’alerta més greu perquè es troben ja a la vora de l’abisme i porten en la seva mirada el desànim i la inequívoca empremta del fracàs escolar. Però “molta atenció” perquè, de vegades, aquests trastorns etiquetats equívocament i que, certament entorpeixen en gran mesura els aprenentatges dels alumnes, no existeixen com a tals, i són només la conseqüència directa dels dèficits del nostre sistema educatiu de no posar en marxar activitats específiques que ensenyin a pensar i a utilitzar eines d’estudi adequades amb què els alumnes aprenguin a copsar mentalment els coneixements” abans d’exigir-los a assolir els objectius pedagògics curriculars proposats. Els professionals que tractem aquests alumnes de manera extraescolar, advertim que són moltes les vegades que quan aquests alumnes aconsegueixen aprendre eines i estratègies específiques d’estudi, superen, de bon tros, les seves dificultats i que ,fins i tot, poden arribar a ser alumnes que destaquin pels seus resultats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *