De vegades els nens no aprenen perquè no se’ls ensenya a com aprendre

El sistema educatiu no sempre ho té en compte.

“Si a les escoles només es posa en marxa l’aplicació de les tecnologies més avançades, però no s’ensenya als nens “a pensar i a com aprendre adequadament “, llavors els alumnes no podran millorar el seu rendiment cognitiu i, en conseqüència, els seus resultats acadèmics no seran sempre òptims “.

Any rere any, molts alumnes omplen els nostres gabinets educatius perquè presenten un ampli ventall de trastorns de l’aprenentatge, com ara: TEA: “trastorn específic de l’autisme”, TEL: “trastorn específic del llenguatge de caràcter idiopàtic”, Trastorn simple del llenguatge, TDA: “trastorn de dèficit d’atenció”, Dislèxia: “trastorn en l’adquisició de lecto escriptura”, Discalcúlia, “trastorn a l’hora de llegir i escriure números”, Trastorns de la lateralitat, etc., per anomenar-ne uns quants. Aquests trastorns requereixen, evidentment, d’una intervenció psicopedagògica específica i individualitzada per poder esmenar-los i/o, en el pitjor dels casos, quan aquests trastorns són de molt difícil resolució, haurem de donar als alumnes, recursos i estratègies específiques suficients per anar sobre portant-los a l’escola amb certa dignitat. Però no és d’aquest tipus de alumnes que parlarem ara, sinó de aquells que veiem també sovint, “etiquetats equívocament” des de diferents àmbits, de trastorns inexistents.

Són moltes les vegades que els pares ens porten els seus fills als gabinets psicopedagògics perquè refereixen que aquests no saben resoldre tasques escolars per si mateixos. Alguns d’ells només són un crit d’alerta que necessiten orientació i suport per poder resoldre-les amb èxit, però d’altres són un toc d’alerta perquè es troben a la vora de l’abisme i porten en la seva mirada el desànim i la inequívoca empremta del fracàs escolar. Però “molta atenció” perquè aquests trastorns etiquetats equívocament i que certament entorpeixen en gran mesura els aprenentatges dels alumnes, moltes vegades no existeixen i únicament són la conseqüència directa dels dèficits del nostre sistema educatiu a no ensenyar-los a pensar i a com aprendre adequadament i, quan aquests alumnes aconsegueixen tenir a les mans estratègies específiques i adients d’estudi superen de llarg les seves dificultats i, fins i tot, poden arribar a destacar pels seus resultats.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *