Els alumnes han d’aprendre a utilitzar estratègies adequades per aconseguir estudiar amb èxit.

La intel·ligència és sàvia i potent i res succeeix als alumnes que amb ella poden compensar els dèficits i mancances del nostre sistema educatiu. Hi ha alumnes que no només poden tirar endavant malgrat aquestes mancances sinó que, fins i tot, es converteixen en eminències, llumeneres i futures celebritats. Sí, això és cert. Però què passa amb els alumnes que necessiten que les seves aptituds cognitives siguin tractades d’una altra manera? Doncs passa que són alumnes que es perden al llarg de l’aprenentatge sense poder trobar el seu lloc a l’aula i sense que els seus recursos, tot i tenint-los, puguin aflorar. Ni ells ni cap professor han estat capaços d’albirar-los.

Els especialistes del món de l’educació veiem que, de vegades, l’èxit dels resultats d’un alumne no depèn tant de la seva intel·ligència com de la metodologia del sistema educatiu. Hem de tenir en compte que “tots aprenem de manera diferent” i si la manera en què ens ensenyen no respon al nostre perfil cognitiu no aprendrem correctament i per això l’escola hauria de plantejar-se millor la qüestió “d’ensenyar a pensar i a com aprendre adequadament als nostres alumnes”.

Pensar estrictament en les àrees curriculars dels alumnes suposa focalitzar l’atenció educativa únicament en els objectius pedagògics més immediats establerts pel nostre sistema educatiu. Pensar en canvi, estrictament en recursos, eines i estratègies cognitives específiques que contemplen “ensenyar a pensar i a com aprendre adequadament” no suposa únicament focalitzar en els objectius pedagògics més immediats, però seria en canvi una manera de poder-los assolir millor, encara que potser fora a més llarg termini.

“Si l’alumne aprengués a pensar i a com aprendre adequadament amb estratègies específiques abans d’intentar l’adquisició dels aprenentatges proposats acabaria, sens dubte, per consolidar-los i, per tant, només la simbiosi de les dues focalitzacions seria una bona manera de caminar cap a una finalitat educativa integral.

És gairebé segur que la majoria estem d’acord que “no tots aprenem de la mateixa manera” i, precisament per això, els professionals que treballem dia a dia amb alumnes hauríem d’estar molt atents a aquestes diversitats cognitives, potenciant una metodologia que contemplés una forma d’ensenyar més personalitzada per enfrontar-nos als diferents perfils cognitius que trobem en el món de l’educació. Des que el nen trepitja l’escola “cal ensenyar-li a pensar i a com aprendre adequadament” ja que només d’aquesta manera podrà aconseguir desenvolupar, fer créixer i

redescobrir els seus propis recursos i, el professor, al seu torn, podrà adonar-se de les dificultats d’aquest alumne i podrà intentar ajudar-lo.

Finalment dir que els educadors sabem o hauríem de saber que, només desenvolupant el pensament, exercitant-al màxim i no confonent els mitjans educatius amb els objectius curriculars més immediats, podrem desenvolupar les intel·ligències múltiples dels nostres els alumnes i introduir el nen en el meravellós món de l’aprenentatge, donant-li, en tot moment, eines adequades que li permetin moure’s dins el complex món educatiu amb certa solvència i eficàcia.

“En l’actualitat, els nostres alumnes reben gran quantitat d’ inputs tecnològics” que els ofereixen un món d’immensa informació. Els educadors hem d’ensenyar-los a utilitzar les eines i estratègies d’estudi adequades per tal que puguin arribar per si mateixos a una bona comprensió i estructuració i a un bon ús i aprenentatge de tota aquesta informació.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *