Els alumnes han d’aprendre a utilitzar estratègies adequades per aconseguir copsar mentalment amb èxit els coneixements.

La intel·ligència és sàvia i potent i res succeeix als alumnes que amb ella poden compensar els dèficits i les mancances del nostre sistema educatiu. Hi ha alumnes que no només poden tirar endavant malgrat aquestes mancances, sinó que, fins i tot, es converteixen en eminències, llumeneres i futures celebritats. Sí, això és cert. Però, ¿què passa amb aquells alumnes que necessiten que les seves aptituds cognitives siguin tractades d’una altra manera? Doncs passa que són alumnes que es perden en el camí de l’aprenentatge, sense poder trobar el seu lloc a l’aula i sense que els seus recursos, tot i tenint-los puguin aflorar. A vegades, fins i tot, ni al cap d’avall de molts cursos escolars, ni ells ni cap professor han estat capaços d’albirar-los.

Els especialistes del món de l’educació veiem que, de vegades, l’èxit dels resultats d’un alumne no depèn tant de la seva intel·ligència, sinó de la metodologia que s’utilitzi per aconseguir que l’alumne aprengui aquests continguts. Hem de tenir en compte que “tots aprenem de manera diferent” i si la manera en què ens ensenyen no respon al nostre perfil cognitiu no podrem aprendre a copsar mentalment de manera correcta els coneixements i és per això pel que l’escola hauria de plantejar-se millor la qüestió “d’ensenyar a pensar i a utilitzar eines d’estudi adequades per tal que els seus alumnes puguin aprendre a copsar mentalment els coneixements”.

Pensar estrictament en les àrees curriculars dels alumnes, suposa focalitzar l’atenció educativa, únicament, en els objectius pedagògics més immediats establerts pel nostre sistema educatiu. Pensar estrictament en recursos, eines i estratègies cognitives específiques que contemplen “ensenyar a pensar per poder copsar mentalment els coneixements” no suposa únicament focalitzar l’atenció en els objectius pedagògics més immediats, però sí que suposa una manera de poder assolir-los millor, encara que potser sigui a més llarg termini.

Si l’alumne, a l’escola, pogués aprofundir més en els seus aprenentatges amb activitats específiques que li permetessin “aprendre a pensar i a copsar mentalment els coneixements pedagògics abans d’intentar consolidar els aprenentatges proposats, aquest acabaria, sens dubte, per consolidar-los i, per tant, només la simbiosi d’ambdós procediments és la bona manera de caminar cap a una finalitat educativa integral.

És gairebé segur que la majoria estem d’acord que “no tots aprenem de la mateixa manera” i, precisament per això, els professionals que treballem dia a dia amb alumnes, hauríem d’estar molt atents a aquestes diversitats cognitives, potenciant una metodologia que contemplés una forma d’ensenyar més coherent, a banda de més personalitzada, per enfrontar-nos als diferents perfils cognitius que trobem en el món de l’educació. Des que el nen trepitja l’escola, cal ensenyar-li a pensar i a utilitzar eines que li permetin copsar mentalment els coneixements, ja que només d’aquesta manera podrà fer créixer i redescobrir els seus propis recursos i, el professor, al seu torn, podrà adonar-se de les dificultats d’aquest alumne i podrà intentar ajudar-lo.

Finalment dir, que els educadors sabem o hauríem de saber que només desenvolupant el pensament, exercitant-lo al màxim i no confonent els mitjans educatius pedagògics amb els objectius curriculars immediats, pròpiament dits, podrem desenvolupar molt millor les intel·ligències múltiples dels nostres alumnes i podrem introduir el nen en el meravellós món de l’aprenentatge, donant-li, en tot moment, eines adequades que li permetin moure’s dins de l’ampli i complex món educatiu amb certa solvència i eficàcia.

“En l’actualitat, els nostres alumnes reben una gran quantitat d’inputs tecnològics que els ofereixen un món d’immensa informació. Els educadors hem d’ensenyar-los a utilitzar eines i estratègies d’estudi adequades perquè puguin arribar per si mateixos a una bona comprensió i estructuració i a un bon ús i aprenentatge de tota aquesta informació”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *