Els nens també es deprimeixen quan s’adonen que no copsen mentalment els coneixements.

Les famílies ens pregunten el per què hi ha tant fracàs escolar en el moment actual.

La resposta és que no hi ha més fracàs escolar del que hi havia anys enrere, sinó que en l’actualitat es realitzen més diagnòstics psicopedagògics que llavors i aquests ens constaten dit fracàs escolar. Aquesta informació arriba a més sectors de la població amb l’ús de les xarxes socials. Però, en realitat, no està succeint res que no hagi succeït sempre.

“Per què ha passat això sempre i continua passant”?:

L’escola no s’ha plantejat mai, en profunditat, incloure en les seves àrees curriculars la indispensable assignatura o matèria “d’ensenyar a pensar i a utilitzar eines específiques perquè els seus alumnes puguin aprendre a copsar mentalment els coneixements”. Com a molt, de vegades, els ofereix aquest servei sota el nom de “Tècniques d’Estudi”, com a crèdit variable o optatiu en les etapes superiors de la ESO i/o del batxillerat.

Sembla ser doncs, que aquesta qüestió que per als educadors i pedagogs externs a l’escola és tan important, queda encara, avui, lluny de les àrees curriculars dels centres educatius i que aquesta disciplina metodològica “d’ensenyar a pensar i a utilitzar eines adequades als alumnes per tal d’ aprendre a copsar mentalment els coneixements”, és considerada per l’escola com una disciplina complementària que ha de tractar-se de manera optativa i moltes vegades en horari extraescolar.

L’escola, sens dubte, ensenya molts coneixements interessants, importants i imprescindibles. I tant que sí! Això és molt cert. Però també és cert que no sempre ho fa de la millor manera.

L’escola, sovint, va canviant de metodologies, sent algunes d’elles molt atractives. Però fins i tot, en aquests moments en què els avenços tecnològics de la informàtica han portat tants canvis educatius substancials, el nostre sistema educatiu segueix sense contemplar que el dèficit més important que persisteix en les nostres aules és que els alumnes no practiquen a l’escola prou activitats que propiciïn “aprendre a pensar i a utilitzar eines d’estudi adequades per aprendre a copsar mentalment els coneixements” i, moltes vegades, quan ens n’adonem, sol ser massa tard.

Potser la solució no rau tant en el fet que l’escola es plantegi la utilització del llibre de text o de l’ordinador, de la pissarra de guix o digital, de la utilització d’aquest mètode o d’aquell altre, sinó en la implantació, d’una vegada per totes, d’una matèria fonamental que ensenyi eines i estratègies d’estudi adequades per tal que l’alumne, des de nen, sàpiga què fer i com fer-ho per aprendre a copsar mentalment els coneixements i que aquesta matèria s’imparteixi des de ben aviat i abans d’exigir a l’alumne l’assoliment de matèries curriculars obligatòries; matèries, d’altra banda, que tants alumnes no arriben a copsar mai i que, la majoria de vegades, es deu al fet que ningú no els ha ensenyat a com fer-ho adequadament. Aquesta és la qüestió.

Potser l’explicació rau en el fet que el sistema educatiu no contempla la diferència que hi ha en l’ordre d’execució d’aquests dos procediments; és a dir, “en primer lloc”, s’hauria de prioritzar que els alumnes treballessin estratègies d’estudi específiques per aprendre a pensar i a copsar mentalment els coneixements i, només “després” d’aquest procediment s’hauria d’exigir l’assoliment d’aquests objectius pedagògics curriculars. El sistema educatiu no protocol·litza aquest ordre, per allò que l’ordre dels factors no altera el producte, i actua com si el desenvolupament d’un procediment comportés paral·lelament i en si mateix l’adquisició de l’altre. Però fa massa temps que ens estem equivocant, perquè això no funciona sempre d’aquesta manera. Només de vegades es van desenvolupant en paral·lel ambdós procediments. Però sembla ser que segueixen sense adonar-se’n.

Finalment cal dir que “els bons mètodes d’aprenentatge han de prioritzar, en tot moment, activitats amb eines d’estudi adequades que desenvolupen aprendre a pensar i a copsar mentalment els coneixements, per posteriorment, poder assolir els objectius pedagògics curriculars obligatoris”.

Fins que el nostre sistema educatiu no entengui que primer cal “ensenyar als alumnes a pensar i a utilitzar eines adequades per aprendre a copsar mentalment els coneixements” i que aquesta qüestió és fonamental i prioritària a les nostres aules, no podrem anar molt més lluny d’on ens trobem ara. De fet, lluny de millorar, els nostres alumnes empitjoren en la seva qualitat educativa, ja que en constatar que aquests no arriben als objectius curriculars més immediats, el sistema educatiu, en lloc de preguntar-se què està succeint i el perquè d’aquestes xifres alarmants de fracàs escolar, el que fa és anar rebaixant els nivells d’exigència pedagògica curricular. El nivell pedagògic dels alumnes d’avui ha descendit notablement en relació amb el nivell de generacions anteriors. Aquesta és la realitat amb què avui ens trobem i això ens hauria de preocupar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *