Els nens també es deprimeixen quan no saben com aprendre.

Les famílies ens pregunten per què cada vegada més els professionals del sector educatiu detectem més fracàs escolar.

La resposta és que no hi ha més fracàs escolar del qual hi havia anys enrere, sinó que en l’actualitat es realitzen més diagnòstics psicopedagògics que anteriorment, els quals constaten aquest fracàs escolar i amb l’ ús de les xarxes socials, aquesta informació arriba a més sectors de la població. Però, en realitat, no està succeint res que no hagi succeït sempre.

L’escola no s’ha plantejat mai, en profunditat, incloure en les seves àrees curriculars la crucial assignatura  “d’ ensenyar a pensar i a com aprendre adequadament”. Com a molt, de vegades, ofereix aquesta informació als alumnes, amb el nom de “Tècniques d’Estudi”, com a crèdit optatiu en les etapes superiors de la ESO i/o del batxillerat.

Sembla ser doncs, que aquesta qüestió que els educadors considerem tan important per als alumnes, encara avui queda lluny de l’escola i aquesta disciplina és considerada, com una disciplina complementària que ha de tractar-se només de manera extraescolar.

L’escola ensenya molts coneixements interessants, importants i imprescindibles, sens dubte. I tant que sí! Això és molt cert. Però també és cert que no sempre ho fa de la millor manera.

L’escola, sovint, va canviant de metodologies, sent algunes d’elles molt atractives, però, fins i tot, en aquests moments en què els avenços tecnològics de la informàtica ens han portat tants canvis educatius substancials, sembla ser que el nostre sistema educatiu encara no comprèn que el dèficit més important que persisteix en les nostres aules és que no s’ensenya a pensar i a com aprendre adequadament i que quan ens n’adonem, sol ser massa tard.

Potser, la solució no rau tant en plantejar-se la utilització del llibre de text o de l’ordinador, de la pissarra de guix o digital, de la utilització d’aquest mètode o d’aquell altre, sinó en la implantació, d’una vegada per totes, d’una matèria d’estudi fonamental que tracti de donar eines i estratègies adequades per tal que l’alumne, des de nen, sàpiga què fer per aprendre a pensar i a com aprendre adequadament i que aquesta matèria s’imparteixi paral·lelament a les matèries curriculars proposades, matèries, d’altra banda, que tants alumnes no arriben a aprendre mai i que la majoria de  vegades es deu a que ningú els ha ensenyat a com fer-ho. Aquesta és la qüestió.

Fins que el nostre sistema educatiu no entengui que ensenyar a pensar i a com aprendre adequadament és fonamental per als alumnes i que aquesta qüestió se la plantegi com un objectiu prioritari en les nostres aules, no podrem anar molt més lluny d’on estem en aquests moments. De fet, lluny de millorar, estem empitjorant, ja que al constatar que els nostres alumnes no arriben als objectius curriculars més immediats proposats pel nostre sistema educatiu, aquest, en lloc de preguntar-se què està passant i el per què d’aquestes xifres alarmants de fracàs escolar, el que fa és anar rebaixant els nivells d’exigència curricular dels alumnes. El nivell pedagògic dels nostres alumnes ha baixat notablement en relació al nivell de generacions anteriors. Aquesta és la realitat amb la qual avui comptem i això ens hauria de preocupar.

Potser l’explicació rau en el fet que el sistema educatiu no contempla la diferència que hi ha en l’ordre d’execució d’aquests dos procediments, és a dir, “primer” s’hauria de prioritzar que els alumnes treballessin les estratègies d’estudi específiques que ensenyen a pensar i a com aprendre adequadament i “després” s’hauria fer-los aprendre els objectius pedagògics curriculars. El sistema educatiu no protocol·litza aquest ordre i actua com si el desenvolupament d’un procediment comportés paral·lelament l’adquisició de l’altre, per allò que l’ordre dels factors no altera el producte. Però fa massa temps que ens equivoquem perquè això no funciona sempre d’aquesta manera. Només de vegades, es van desenvolupant, en paral·lel, l’adquisició dels aprenentatges i el procediment d’aprendre a pensar i a com aprendre adequadament i, d’això sembla que continuen sense adonar-se’n.

Finalment dir que “els bons mètodes d’aprenentatge han de prioritzar en tot moment l’execució per part de l’alumne d’ activitats mentals que “ensenyin a pensar i a com aprendre adequadament” per a “posteriorment” poder assolir els objectius pedagògics curriculars proposats”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *