núria mayola

I perquè” també es pot aprendre a ser feliç” els professionals que treballem “amb el nen/a” ajudem a construir els ciments bàsics de la seva personalitat i a millorar el seu món cognitiu i la seva salut mental, ja que sabem la importància capital que tenen els seus primers anys de vida; és, en aquest període de temps, que el nen aprèn a relacionar-se amb ell mateix i amb els altres, amb els objectes i amb la natura. És, sense cap dubte, l’etapa més important de la seva vida i, en conseqüència, s'ha de saber que al llarg d’aquest camí alguns nens/nenes poden trobar dificultats, frustracions i patiments i, és per això, que amb el nostre treball diari, volem ajudar-los a créixer i a que se sentin més segurs davant del món. Potser així sí que podran saber què és sentir-se feliç.

El més bonic de la nostra professió és trobar-nos, dia a dia, en la fantasia del món infantil. Els nens/nenes, éssers màgics per excel•lència, ens acosten contínuament a la màgia i, això, sempre ens fa reviure els nens/nenes que tots nosaltres vàrem ser i que encara, adormits, portem dins nostre. Alhora, però, que tot sovint, som capaços d’oblidar-nos del què de debò vol dir "ser un nen/a".

Escriure i explicar contes és un art, i, indubtablement, és la millor forma d’arribar al fons del nen/a.

Si us agrada la màgia podeu llegir un conte que vaig escriure l’any 1996 que es diu "la sínia màgica" que ha divertit i ha agradat a tants nens/nenes i adults, precisament, perquè sabem i/o recordem què vol dir tenir somnis impossibles, haver-los tocat amb les nostres mans i haver-los vist amb els nostres ulls, sense ser-hi realment, quan érem petits.

Aquest conte es troba a la revista del Instituto del Campo Freudiano nº 3 “El niño”. Otoño 1996. Paidós.

El nen/a creix jugant, aprèn jugant i es troba a ell mateix jugant perquè el joc l’abdueix constantment per trobar-se de ple en la pròpia vida.

“El joc és la vida mateixa. Mitjançant el joc el nen/a viu i coneix la vida”.

Mitjançant el joc el nen/a exterioritza els seus sentiments i les seves pors, la seva soledat afectiva, la sensació de fracàs i d'alienació. Al mateix temps, però, està donant el primer pas per lliurar-se de tots aquests sentiments.

I és per aquest motiu que els professionals utilitzem sempre que podem activitats lúdiques per fer reeducacions, per ensenyar, per aprofundir en activitats pedagògiques, intel•lectuals i/o cognitives i també per a conèixer millor la personalitat del nen/a.